Falles
2018
La Xerea torna a bategar amb força, els
fallers de la nostra comissió tornen a
omplir la nostra plaça, de presentació
en presentació, casal obert de gom a
gom, molts dies durant l’any organitzant
activitats que no ens deixen parar ni una
mica, fent cultura i enviant missatges, i ja
estem ací, les falles tornen al carrer.
Ser president daquesta comissió és un
veritable honor, i aquest any tinc el plaer
de compartir moltes de les activitats
amb dos perles, Aitana i Javier, Fallera
Major i President infantil, ambdós fills de
Presidents, amb famílies volcades en la
falla i que fan fàcil el dia a dia.
Continuen les nostres falles amb
missatge, no concebem la festa d’altra
manera, Victor Navarro ens durà al
mon dels invisibles, eixa gent que
passa desapercebuda per a la societat.
Personalment crec que Victor creix, i ens
fa créixer, cada any, gràcies per estar en
la que es ta casa.
I aquest any donem la benvinguda a
José Enrique Compañ , ell s’encarrega
de “Rebel·lió a l’Horta”, la nostra falleta
dels menuts, que estem segurs que ens
agradarà i, molt.
Vull tindre unes paraules per a la gent de
la junta directiva, gràcies de veres, sou
extraordinaris, fent fàcil la gestió no sols
en les festes, sino tot l’any per que ací
som falles 365 dies a l’any (i de vegades
366).
El ventall d’activitats d’aquest any és
ample, espere de tot cor que siguen unes
festes plenes de goig, amb les vostres
famílies i amics.
Falleres i fallers de la comissió Universitat
Vella - Plaça del Patriarca, gaudiu de la
nostra festa al vell cor del cap i casal.
Índex
Saluda del president 3
Comdemnats a l’esperança - Laura Cabedo 4
Els premis dels llibrets de falles de la Generalitat - Vicent Satorres Calabuig 5
Qui som? La directiva gran 7
El cadafal gran: Invisibles 8
Explicació i relació del cadafal gran 9
Qui som? La directiva infantil 11
El cadafal infantil: Rebel·lió en l’horta 12
Explicació i relació del cadafal infantil 13
Fallera Major Infantil : Aitana Mesa i Orts 15
Entrevista a la Fallera Major i President Infantil 16
Per un grapat de tanques – Lluís Mesa i Reig 17
Programa d’actes 18
Album familiar 19
Publicitat 22
Coordina: Olaya Mesa Garcia i Eusebio Rodríguez
Portada i maquetació: Eusebio Rodríguez
Disseny: ert.creativo@gmail.com
Col·labora: Lluís Mesa i Reig
Fotografies: Comissió
Edita: Falla Universitat Vella – Plaça del Patriarca
Edició limitada i numerada (200 exemplars).
«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià»
Número de llibretNúmero de llibret
Un any més els fallers de la comissió Universitat Vella
– Plaça del Patriarca eixim al carrer per a fer falla,
defendre la cultura i enviar un missatge a la societat.
Un any després de que les Falles siguen proclamades
patrimoni inmaterial de la humanitat per la UNESCO,
lluitem per a que les Falles estiguen més vives que mai.
Enguany tenim dos fallerets infantils que ens representen
a les mil meravelles, Aitana i Javier, i que ens donen
més energia per treballar amb força després de haver
plantat ja 15 falles infantils a la nostra plaça i camí de
la setzena en la que es reivindicarà la importància que
té l’horta per part de Quique Compañ. Victor Navarro,
l’artista de la falla gran, ens dóna més motius encara per
seguir confiant en les nostres falles, falles reivindicatives
i amb un missatge social, com és el de mirar a aquells
que resulten invisibles i que necessiten de tota la nostra
ajuda. Per això, teniu motius més que suficients per
obrir el llibret i comprobar que un any més tenim Falles i
tenim Universitat Vella – Plaça del Patriarca.
Saluda del
president
Joaquim Garcia i Ortells
President de la Comissió Universitat Vella – Plaça del Patriarca
FALLA UNIVERSITAT VELLA PLAÇA DEL PATRIARCA | 3
Només qui no estima als invisibles
és lliure de malenconia,
indiferent a l’ànima humida del paisatge.
No plou per a ell, no plou per a ella.
Estan salvats de la incertesa,
no han de confessar que pateixen
fins al moll de la bellesa,
fins darrere dels miralls,
fins a l’última fulla seca.
Mai porten desànim en les sabates,
ni han de claudicar en la foscor,
ni empassar-se les derrotes
dels homes esborrats.
Tenen el plor a lloc segur
i el fred només els és propi
i la boira no els furta un somni,
ni la ciutat és un cofre
i el cor una solitud cridant-los.
Mai resaran a les ombres
per una veu que plora de lluny,
ni tindran una pell aliena a la memòria
o un xiquet ofegat a la seua platja.
No deixaran caure molles de mirada trista;
ni llançaran la pedra de la impotència,
ni sortiran a un carrer de cases absents
amb un forat entre els bros.
Caminaran sense cicatrius als llavis,
sense besar com qui es dispara a la boca,
i tornaran a casa qual un animal impol·lut.
Oblidaran cada maleït dolor de ser feliç,
amb aquestes mans trencades de carícies,
enredades en el metall ferotge de la vida.
Només els que no estimen són lliures;
els altres estem condemnats a presagi,
a comptar els dies de pau i d’utopia
per cosir-nos a les pupil·les
la bandera blanca d’un nou dia.
A preguntar a quina hora passarà la vida
i carregar una maleta de trens
plena d’homes cansats.
A enlairar de bon matí una esperaa
i véncer aquesta tossuda escala, aquell desert,
eixe doblegar el cantó,
aquella última porta ...
A alimentar una promesa nova,
fins i tot en el dubte de l’oblit,
i desafiar a lasfalt, a la guerra,
a la mort,
i emmalaltir de temps o de tendresa.
Condemnats a elevar la dignitat humana
com un puny,
com una empenta de silenci,
com una abraçada en la neu,
o una temible marea de cartró.
I a deixar escrit sense més,
igual que un ocell plega les ales,
tant damor i... aquest poema.
Comdemnats a l'esperança
LAURA CABEDO CABO
Els premis dels llibrets de
falles de la Generalitat
VICENT SATORRES CALABUIG
Poema Guanyador Premi de poesia 2017
Cafetín Croché San Lorenzo del Escorial.
(Traduït i cedit per l’autora)
Per a una persona que ha nascut en un poble que celebra festes de Moros i Cristians és una
gran sorpresa participar en el jurat dels premis als llibrets de falla. M’explicaré, i per a això
necessite relatar que al meu poble, Bocairent, el programa de festes va anar evolucionant des
d’un programeta de mà amb el detall dels actes de festa i poca cosa més fins a convertir-se en
un llibre on tenen cabuda articles d’història, contes, poemes, balanç d’activitats de l’ajuntament,
de les associacions, de les altres festes del poble i on apareixen els anuncis de tots els
comerços, empreses i indústries del municipi i alguns dels pobles dels voltants que tenen una
certa vinculació amb el poble o amb la festa. Però he de dir també que en el programa de
festes de Bocairent, des de la dècada dels 60 del segle passat ja podem trobar algun article
escrit en valencià. I per a mi, que els llibrets de falla tenen alguna influència. Caldria investigar-ho
i demostrar-ho.
L’any 2003 em vaig fer càrrec de l’aleshores Àrea de Política Lingüística de la Generalitat, la qual
cosa suposava presidir els jurats dels premis dels llibrets de falles, dels de les fogueres i dels
de les festes a la Magdalena. Com ja he dit abans, per a mi, el referent a estos llibres era el
llibre o programa de festes del meu poble. I és clar, no és el mateix, cada any participaven en el
concurs de llibrets de falla més associacions falleres i vam haver d’anar incrementant els premis
perquè se’n quedaven fora molts llibrets que se’n mereixien un. Cada any, també, ens trobàvem
amb una qualitat i varietat de llibrets que feien més difícil la decisió del jurat. També és veritat que
l’objectiu del premi era impulsar l’ús del valencià en tots els apartats, fins i tot en la publicitat. Així
contribuíem també a la normalització de la llengua.
Durant els dotze anys que vaig presidir aquell jurat comptava amb una persona representant
de la direcció territorial, del cap del servici encarregat de l’expedient, d’un representant de la
Junta Central Fallera de València, d’un altre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de tres
persones vinculades al món faller, entre les quals hi havia una vinculada a Lo Rat Penat, i jo
que exercia de president. Les dos persones vinculades al món faller vaig proposar que foren
membres de l’Associació d’Estudis Fallers i així va ser com vaig conéixer Lluís M. Mesa i Josep
Lluís Marín, dos enamorats del món de les falles i dels llibrets. Esta amistat que vam forjar a
FALLA UNIVERSITAT VELLA PLAÇA DEL PATRIARCA | 54 |
poc a poc en aquelles deliberacions ens va portar a organitzar l’exposició “El llibret de falla
(1850-2014). Explicació i relació de la festa”, finançada totalment per la Subdirecció General de
Política Lingüística i comissariada per l’Associació d’Estudis Fallers, que es va exhibir al Centre
del Carme de València del 13 de març al 20 d’abril de 2014 i després se’n va fer una itinerant.
Una exposició que havíem anat somiant durant les deliberacions anuals, ja que els llibrets de
falla sempre tindran un valor molt important en la cultura i la literatura valenciana i els premis que
atorgava la Generalitat havien contribuït d’una manera important perquè a finals del segle XX i
principis del XXI, un format clàssic, senzill, d’unes pàgines amb uns quants versos haja anat
evolucionant, com comentava abans en el cas del llibre de festes del meu poble, cap a un llibre
d’un autèntic valor social, literari, cultural que va de vegades molt més enllà de l’objectiu primari
del llibret que només tractava de descriure l’esbós de la falla i poca cosa més. Un llibret que
ha gaudit de la innovació, de la inventiva, de la creació, de l’enginy i de molts més valors que
han anat apareixent a mesura que la competitivitat entre els uns i els altres anava augmentant.
Recorde que sempre era molt difícil destriar quins havien de ser els primers premis, així com
quins deixàvem fora. Tan dolorós se’ns feia haver d’apartar uns llibrets que se’n mereixien un,
com haver de decidir el primer, el segon o el tercer entre llibrets que es mereixien el primer. Uns
llibrets que se’ns presentaven embolcallats de maneres sorprenents, uns altres que apostaven
per temes culturals o literaris importants per a cada moment, uns altres que apostaven per l’edició,
per la maquetació o per una acurada presentació, alguns que presentaven col·laboracions
d’escriptors de fama, articles molt ben elaborats d’historiadors, sociòlegs, filòlegs, etc. Llibrets
que, al voltant d’una temàtica, construïen tot un món i que tampoc oblidaven els fallers o les
falleres. Llibrets que van apostar per la pedagogia i per l’educació i que es van emportar molts
anys el primer premi. És per això que no puc acabar este article sense referir-me als llibrets
presentats per comissions falleres com la falla La Malva d’Alzira, la falla Sant Roc de Sagunt, la
falla Borrull-Socors de València, la falla Na Jordana de València, la falla República Argentina de
Xàtiva, la falla El Mocador de Sagunt, la falla Sagrada Família-Corea de Gandia, els llibrets de
les falles de Tavernes de la Valldigna i de moltes altres més que competien aquells anys per un
guardó que per a ells és molt important.
Van ser dotze anys on vam anar veient com el valencià anava guanyant terreny, prestigi, elegància,
popularitat, senzillesa, creativitat i moltes altres coses més que enriquien els textos i els llibrets
que, aprofitant el tòpic, quedaran per sempre i és on quedarà l’esbós de la falla cremada, el bon
fer dels fallers i les emocions de totes les persones vinculades al llibret i a la falla.
Ximo Garcia Ortells
Adel Francés Asins
Sela Olmo Jiménez
Jose Ortega Moreno
Pau Garcia Esparter
Marcos Rodrigo Martínez
Sofía Bonillo Navarro
Olaya Mesa García
Lluís Mesa i Reig
Beatriz Macián Montero
Sonia Navarro Sampedro
Eva Caplliure Giner
Victor Galindo Ochando
María José Hernández López
Carla Mora Hernández
María Hermenegildo Zamora
Ana Maria Galindo Ochando
Francisco Rosendo Macia
Mª Jose Zamora García
Rocío Ciges Sancho
Angela Mansera Domínguez
Jose Prieto Zamora
Amparo Castelló González
Loles Horna López
Ángeles Forner Cordero
José Fernando Sanchis Domingo
Mª Carmen Villalba Garcillán
Mª Luisa Insa Calatayud
David Benlliure Ponce
Marcos Sanchis Valeriano
Laura Montesa López
Josep Antoni Simarro Pardo
Mar Martínez Jiménez
Juan Manuel de la Torre Ballester
Rubén Rodrigo Merino
Lluisa Esparter Garcia
Paula Rodrigo Martínez
Sara Bonillo Navarro
María Pérez Prosper
Meritxell Mesa García
Marta Orts Devís
Benjamin Macián Martínez
Mª Asunción Prosper Díaz
Amparo Moreno Mínguez
Francisco Bonillo Díaz
Vicente Mora Mora
Gemma Prosper Díaz
Noor Bisbal Al-khalil
Antonio Rosendo Devesa
Merce Devesa Iborra
Carmen Ciges Sancho
Jose Manuel Rodríguez López
Ana Barberà Ferrero
Ana Cana Barchin
Fco. Javier González Peral
Ximo Cholbi Molina
Charo Valeriano Pérez
Ana María Sanchis Valeriano
Francisco Javier Villalba Garcillán
Vicente Granell Bertomeu
Jose Vicente Oltra Pascual
Ismael Sanz Ferrero
Carmina Torrent Espinal
Qui som?
La directiva gran
FALLA UNIVERSITAT VELLA PLAÇA DEL PATRIARCA | 76 |
El cadafal gran
Lema: Invisibles
Autor: Victor Navarro
Autor dels versos: Lluís Mesa i Reig
Alçada: 8 m
Planta: 6 x 6 m
Figures: 4
Materials: Poliestirens expandit, fusta, paper, cua, pintura i vernís
Secció: 6C
Explicacio i relacio
del cadafal gran
Invisibles
S’arriba sense ombra a la vida.
Completament invisibles ens obrim pas en un
camí on la llum es diu el que som i serem.
Algunes voltes, la intensitat dels diners o del
poder projecta en terra un allargat perfil molt
intens. En altres casos res s’arriba a vore.
Són les injustícies del destí, la pobresa, la
immigració, l’opressió, l’homofòbia, la guerra
i molts altres ingredients els que fan que
desaparega l’ombra i es desfigure la silueta
fins a no tindre existència.
En la trajectòria vital de la humanitat,
s’escampa la invisibilitat en silenci sense que
siga percebuda pel sentit de la vista ni pel cor
humà.
Este cadafal ens ensenya que l’ull no
mostra tot allò que es pot mirar. En el món
hi ha amagat un altre món que també és
real. Una realitat que no volem conéixer o
que se’ns aparta i de la qual formen part les
persones invisibles.
INVISIBLES són aquelles que abandonen
els seus estats per a trobar una vida millor
perquè el món és de tots i totes per igual.
INVISIBLES són les qui no tenen on dormir
ni menjar, ni família que cada dia els diga
bon dia i bona nit.
INVISIBLES són les dones castigades en
la llar amb dolor físic o pena psíquica per
les seues parelles sense que els seus crits
s’arriben a conéixer.
INVISIBLES són les persones que resulten
apartades fins a la foscor per tindre una
determinada opció sexual.
INVISIBLES són les nacions que no
existixen perquè uns altres estats els
agredixen per a desintegrar-les.
INVISIBLES són els habitants dels països
on la pols de la guerra els amaga sense
permetre que el seu dolor i patiment arribe
a la resta de la humanitat.
INVISIBLES són les persones que lluiten
per la llibertat on les tiranies són tan fortes
que viuen de l’opressió i esclavitzen.
INVISIBLES són els hòmens i les dones
creients perseguits per l’integrisme d’unes
altres religions i els no creients que són
atemorits en estats on els governs són
confessionals.
INVISIBLES són les ONG i els professionals
de qualsevol tipus que en el món dels
marginats ho donen tot per a fer créixer
una humanitat més justa.
INVISIBLES són els tractes humiliants
que alguns realitzen als animals sense
que la societat siga capaç d’identificar els
culpables.
A totes les persones invisibles, a aquelles
que no tenen ombra i mai es veuen cada dia,
va dedicat el cadafal. Esta és la seua falla.
FALLA UNIVERSITAT VELLA PLAÇA DEL PATRIARCA | 98 |
VERS NINOT EXPOSICIÓ
Esta silueta escampa llum intensa,
té davall la invisible realitat
una vida d’injustícia immensa
que la humanitat no ens ha mostrat.
VERS FIGURA CENTRAL
Un humà fa un llarg camí silenciat,
és vida que no desperta interés,
tragèdia cruel que no s’ha mirat:
l’INVISIBLE que al món mai no té accés.
Aitana Mesa i Orts
Natalia Macián Montero
David Pérez Prosper
Marta Rodríguez Caplliure
Iván Mora Hernández
Laura Garijo Galindo
Valeria Ciges Martorell
Diego Prieto Barberá
Laura Sanz Palmero
Carlos Cholbi Forner
Adrián Salmerón Villalba
Laia Granell González
Andrea Rodríguez Granell
Aitana Benlliure García
Claudia Insa Terol
Claudia Palacios Caplliure
Valeria Blas Skeide
Javier Cholbi Forner
Esther de la Torre Durá
Paula Rodríguez Caplliure
Andrea de la Torre Durá
Adrián Garijo Galindo
Sela Zabalza Olmo
Jimena Rodríguez Sancho
Ismael Sanz Palmero
Laura González Cana
Rubén Salmerón Villalba
Miguel Salmerón Villalba
Carla Granell González
Vicente Javier Rodríguez Granell
Jaume Sala Monzó
Carmen Torrent Espinal
Jimena Palacios Caplliure
Martina Blas Skeide
Qui so
m?
La junta directiva infantil
FALLA UNIVERSITAT VELLA PLAÇA DEL PATRIARCA | 1110 |
El cadafal infantil
Lema: Rebel·lió a l’horta
Autor: Quique Compañ
Autor dels versos: Lluís Mesa i Reig
Alçada: 2,6 m
Planta: 1,1 x 1,1 m
Figures: 12
Materials: Poliestirens expandit, fusta, paper, cua, pintura i vernís
Secció: 19
El món va més enllà dels carrers i semàfors.
Fins i tot es troba fora dels bonics jardins de la
ciutat. A una pas de la realitat urbana, se situa
un tresor patrimonial que infon a la comarca
de València d’una personalitat especial. Es
tracta de l’horta, eixe paradís que a voltes no
es té massa present.
Hi ha molts racons desconeguts,
nombroses branques originals, destacades
flores oloroses, sèries de fulles vistoses,
catàleg de fauna pròpia i séquies que
desperten interés. Tot això i molt més és
l’horta. Un paisatge obert per una llum
especial.
En este cadafal els xiquets i les xiquetes
s’apoderen de l’horta. Les verdures i les fruites
passen a ser l’entorn natural dels menuts.
Descobrixen que en cada racó hi ha color i
vida. La natura és la creadora de tot allò que
mengem i ells han descobert que no naix en
la televisió ni en els llibres. Amb ella tot és
més divertit.
Com tantes coses en la vida, gràcies a
la xicalla, els adults reconeixem molt del que
no valorem. El cadafal, per tant, reclama una
millor atenció per a l’horta. Demana que eixa
riquesa no s’oblide ni es desintegre. Mereix
respecte, reconeixement i estima. El poder
de l’asfalt i de la urbanització no ha d’acabar
amb ella. La seua desaparició suposaria la
pèrdua d’una vida saludable i la desintegració
d’una part de la natura de valor impagable.
Amb ella es perdria part de la tradició i de la
personalitat d’un poble.
Així que esta xicalla defén un paisatge, el
descobrix i sobretot crida:
Visca l’horta!
Explicacio i relació
del cadafal infantil
FALLA UNIVERSITAT VELLA PLAÇA DEL PATRIARCA | 1312 |
Fallera Major Infantil
President Infantil
LA FLAMA ENCESA
Música: Josep Miquel Martínez
Lletra: Lluís M. Mesa i Reig
AITANA
MESA I ORTS
JAVIER
CHOLBI FORNER
Ella és Aitana, del cel un bon tresor,
cap duna falla que l’ha nomenat,
amb qualitats i simpatia que han triomfat,
infoses virtuts d’or, de gran resplendor.
És Aitana la Fallera Major
Plaça del Patriarca, la Vella Universitat
La ra la la ra la la.
La flama encesa en la plaça ha cridat
perquè una xiqueta, vista amb lluentor,
mostre la virtut d’una festa major
des d’un tron daurat, gran i encisat.
Des de l’origen en la falla ha caminat.
Ella va fer de la vida el seu casal,
música i foc com aurora boreal,
espai dibuixat on sempre s’ha criat.
És Aitana la Fallera Major
Plaça del Patriarca, la Vella Universitat
La ra la la ra la la.
La flama encesa en la plaça ha cridat
perquè una xiqueta vista amb lluentor,
mostra la virtut d’una festa major
des d’un tron daurat, gran i encisat.
En este dia tan sentit i ple de goig,
quan les trompetes sonen a protocol
i a la llum fluïx d’un elegant cresol,
és ella creant el cel més lluminós.
És Aitana la Fallera Major
Plaça del Patriarca, la Vella Universitat
La ra la la ra la la.
La flama encesa en la plaça ha cridat
perquè una xiqueta vista amb lluentor,
mostre la virtut d’una festa major
des d’un tron daurat gran i encisat.
Aitana ara viu el temps amb emoció,
sigues al món un símbol abellidor,
l’estandard de la festa afalagador,
aquell pel qual se senta devoció.
És Aitana la Fallera Major
Plaça del Patriarca, la Vella Universitat
La ra la la ra la la.
La flama encesa en la plaça ha cridat
perquè una xiqueta vista amb lluentor,
mostre la virtut d’una festa major
des del seu tron daurat gran i encisat.
Aitana! mostra’t la reina de passió,
Crida fort Aitana! falla i diversió,
Aitana! Ompli’ns d’un somriure a tots
Ella és Aitana … la Fallera Major.
FALLA UNIVERSITAT VELLA PLAÇA DEL PATRIARCA | 1514 |
Entrevista a la Fallera
Major Infantil
AITANA
1.Estàs disfrutant de l’any com a Fallera Major
Infantil? Sí, perquè he conegut a 12 amigues. Estic
anant a tots els actes amb elles i m’ho estic passant
superbé. També disfrute junt amb Javier. A més
m’agrada vestir-me de valenciana i ho estic fent cada
setmana.
2.Quin acte faller creus que és més important?
Per a mi els actes més importants són la presentació
perquè t’imposen la banda com a Fallera Major Infantil
i l’ofrena perquè oferixes el ram a la Mare de Déu dels
Desemparats en agraïment a tot el que has disfrutat
en l’any.
3.Tens ganes que arribe el dia de l’Ofrena? Sí, tinc
moltes ganes que arribe el dia de l’ofrena perquè és
el dia que es vist la meua família i tota la falla.
4.Què t’agrada fer quan vas al casal? M’agrada
jugar amb els meus amics i les meues amigues de la
falla, els dinarots i les activitats que ha muntat Merce
al llarg de l’any.
5.T’agrada la teua falleta infantil? Sí perquè tracta
de l’horta i a mi m’agrada passejar amb mon iaio i les
seues gossetes pel camp.
6.Vols dir algunes paraules a la teua comissió?
Espere que ens ho passem molt bé tots junts I
vull donar-vos les gràcies per haver-me deixat ser
la vostra Fallera Major Infantil. Sou una gran família
fallera i des que vaig nàixer estic unida a vosaltres.
Vos estime molt. Disfruteu de la millor festa del món.
Entrevista al President
Infantil
JAVIER
1.Estàs disfrutant de l’any com a President
Infantil? Sí, molt. Com hem feia una gran il·lussió ser
president infantil, estic passant-ho molt bé en cada
acte que vaig junt amb la nostra fallera major infantil
Aitana i el nostre president Ximo.
2.Quin acte faller creus que és més important?
Pense que hi han tres actes molt importants per a
tot el món faller, com són la presentació, l’ofrena a la
Verge i, com no podia ser d’altra manera, la cremà.
Això no vol dir que la resta no siguen importants, tots
i cadascú dels actes de la falla te la seua importancia
i no hi ha tampoc que desmereixer-los.
3.Tens ganes que arribe el dia de l’Ofrena? Tinc
moltes ganes de que arribe eixe moment per a vore al
món faller com li porta flors a la Verge, i més enguany,
que al eixir els últims, la vorem completament plena
de flors.
4.Què t’agrada fer quan vas al casal? Quan vaig
al casal m’agrada estar amb la resta de la comissió
infantil, parlar i jugar amb tots ells.
5.T’agrada la teua falleta infantil? M’agrada molt la
nostra falleta, i més encara després d’haver-la vist en
viu, al taller de l’artista.
6.Vols dir algunes paraules a la teua comissió?
Sí. Vull dir a tots, grans i menuts, que passem unes
bones festes, que disfrutem cada moment que al llarg
de l’any hem estat esperant. Aitana, com a Fallera
Major Infantil, et desitge el millor estes falles, que
cada moment siga únic i meravellós, i que recordem
este bonic any al llarg de la nostra vida fallera. Visca la
comissió infantil i la nostra Falla!!!!!
Per un grapat de tanques
LLUÍS MESA
Acabaven de votar en l’Assemblea. Era el moment de l’espera. Prompte se sabria si les tanques envoltarien els cadafals
de tota València.
Voro va eixir-se’n. Estava content. Eixe tema, sense quasi importància, havia esdevingut en transcendental. Gràcies a
ell, les directives de les comissions pensaven que la Presidència volia acabar amb un element tan identificador com les
tanques. Era el personatge de moda. Havia fet front a la directiva fallera, com un David contra Goliat. Sempre defenia
la veu fallera. Per a ell la voluntat del món fester resultava sagrada. Pensava que els polítics no podien clavar-se en els
temes fallers.
En els mitjans de comunicació s’havia escrit molt, Nelo, el president de la falla els “Catacos”, deia que el públic deixaria
de rodar les falles perquè no podrien recolzar els braços. A més, estes no estarien protegides. Tonico, el de la comissió
dels “Pintana”, pensava que no significava tant la proposta. Les persones s’acostumarien. Creia que era un tema al
voltant del qual es podria dialogar fins a consensuar una solució. Tanmateix el món faller va criticar-lo. Li deien que
s’havia venut a la directiva.
Voro estava expectant. Desitjava conéixer el resultat de la votació. Volia vore la cara trista i amargada de la Presidenta
de l’Assemblea.
Mentrimentres va rebre una telefonada. Es tractava de Tiburci, un empresari que monopolitzava el comerç local de les
tanques. Havia fet un gran imperi del no-res. Es dedicava a la construcció i al muntatge de discomòbils. Les falles de
moltes poblacions contractaven els seus servicis. Tenia també alguns negocis per Europa. Posseïa bons contactes a
Brusel·les. En escoltar el soroll del telèfon, Voro va apartar-se a un racó. Li va dir que no el felicitara. Calia esperar encara
una estona. Este va dir que telefonava per un altre tema: havia de deturar l’escrutini. No volia que isquera el sí a favor de
les tanques. Un client de Brusel·les li havia oferit un gran negoci a canvi d’oblidar-se de la votació. Eixa polèmica ja es
coneixia allí. La UNESCO era contrària a l’ús d’aquell element. Si la votació eixia favorable, la directiva aniria al Tribunal de
la Haia i guanyaria el plet. Així que de poc li aprofitaria a Tiburci que les falles es mostraren a favor de les seues tanques.
A més, si el resultat era favorable, perdria el gran client europeu. Per tant, l’empresari li parlà autoritàriament. Va dir
que havia de desdir-se de tot. Voro es va quedar blanc. No tenia més remei que fer-li cas. Gran part de la família estava
contractada per ell, en algun dels seus negocis.
De seguida, va entrar en l’Assemblea. Encara no havien passat a la directiva els resultats. Va alçar la mà. La gent estava
xarrant en grups. En escoltar la seua veu, es va fer silenci. Va dir que pensava que el món faller no podia continuar
enfrontat. Necessitaven tornar-se a unir. Volia fer un exercici de generositat. Demanà als assistents que es retirara
la votació i s’ajornara el tema per a més avant. Els seus partidaris, se suposava que la gran majoria d’assistents, es
quedaren desconcertats. Començaren a mirar-se uns a altres. Es preguntaren perquè havia canviat d’opinió. Tanmateix, si
ell deia que calia retirar la votació, és perquè era bo per al món de les falles. Així que acataren la proposta. La presidenta,
molt sorpresa, va dir que es votara a mà alçada la retirada de la votació. Els qui ara volien llevar-la van guanyar. Així que
esta es va anul·lar. Precisament en eixe moment li acostaren a la presidenta un paper on estava escrit el resultat de la
votació. Va mirar que per dos vots havia perdut l’opció de Voro. No obstant això, mai l’Assemblea va saber el resultat,
ni el mateix promotor.
Aquelles falles van celebrar-se amb normalitat. Tot va seguir de la mateixa manera. Les tanques estigueren en els
cadafals i la festa al carrer. Sols van ser diferents per a Voro. Va sentir-se manipulat per Tiburci. En acabar, va deixar la
presidència de la comissió. Mai va estar en una directiva de la falla. Ningú va saber la veritat però la intervenció de Tiburci
i un grapat de tanques van canviar el futur de la festa.
Enguany el faller Lluís Mesa ha quedat finalista del destacat concurs de relats El Turista Fallero. Com que no es
publicarà en les seues pàgines, el nostre llibret estrena el conte que ha quedat en tan destacat lloc en el concurs.
FALLA UNIVERSITAT VELLA PLAÇA DEL PATRIARCA | 1716 |
DIUMENGE 11 DE MARÇ
Montarem la carpa. Tots els que puguen, vos
esperem allí per a ajudar en el que es necessite.
12.30 h Arreplegà.
DILLUNS 12 DE MARÇ
La falla gran començarà a arribar a la plaça.
DIMARTS 13 DE MARÇ
Victor Navarro, l’artista del cadafal gran, acabarà de
plantar el remat. Vos convidem a que estigueu a la
plaça per ser els primers en vore-la.
21.00 h SOPAR DEL FALLER SOLIDARI, a
benefici de ACCEM
DIMECRES 14 DE MARÇ
18.30 h Eixirem del Casal per a arreplegar el
ninot infantil de l’Exposició.
21.00 h Després soparem per agafar forces.
Els xiquets tindran sándwich i els
majors soparem de bocata.
22.30 h A plantar la falleta infantil. No vos
despisteu.
DIJOUS 15 DE MARÇ
08.00 h Tots els que puguem estarem a la
plaça ben mudats per a rebre el jurat.
09.30 h Esmorzar típic valencià. No vos el
perdeu, val la pena.
12.00 h Concurs de dibuix infantil. La temática
“La nostra falla”
14.30 h Dinar faller: Paella per començar les
Falles amb energia.
17.00 h Marató de jocs per a la comissió infantil
19.30 h Arreplegarem el ninot gran de
l’Exposició
21.00 h La Fallera Major Infantil i els Presidents
faran entrega de les recompenses de
Junta Central Fallera.
21.30 h Sopar: Bocata de pernil
23.00 h Plantà. Tots a col·laborar!
DIVENDRES 16 DE MARÇ
08.00 h Tots els que puguem estarem a la
plaça ben mudats per a rebre el jurat.
09.30 h Segon dia d’esmorzar típic valencià.
Els que matinen, tenen premi.
14.30 h Dinar faller: Gaspatxo manxec
16.00 h Ens concentrarem al casal per a
arreplegar els premis del cadafal
infantil, si n’hi ha.
17.00 h Si no se’n recorden de nosaltres els
del jurat, farem una gimcana d’activitats
en familia.
19.00 h Aitana convida als xiquets de la
comissió a berenar
21.00 h Sopar faller. Concurs de paelles.
24.00 h Festa “Techno on Street” d’Alessandro
Fiore
DISSABTE 17 DE MARÇ
10.30 h Concentració al casal per a arreplegar
els premis del cadafal gran, si n’hi ha.
Si no hi ha palet, podem esmorzar i
preparar-nos per a la “mascletà”.
12.00 h Unflables a la plaça fins l’hora de dinar.
Tornaran per la vesprada.
14.00 h Dinarem fideuà
19.00 h Javier convida als xiquets de la
comissió a berenar
21.00 h Hi haurà magre amb tomata. Que no
falte de res!
23.30 h Concert per segon any consecutiu del
grup “Octava Polar”
01.00 h Festa “Techno on Street” d’Alessandro
Fiore
DIUMENGE 18 DE MARÇ
12.00 h Esmorzar faller
14.00 h Arròs amb calamars i alls tendres
21.30 h Concentració a la plaça per arreplegar
els rams i organitzar l’ofrena. Hem de
ser puntuals
22.45 h Començarem a desfilar pel carrer de la
Pau
01.00 h Festa “Techno on Street” d’Alessandro
Fiore
DISSABTE 19 DE MARÇ
12.00 h Missa a l’església del Patriarca per a
tots els que desitgen assistir.
14.30 h Paella del dia de Sant Josep.
Felicitarem els pepets i les pepetes… I
de pas que es paguen alguna cosa.
17.30 h Cercavila i concurs de disfresses. La
temática será “Dibuixos animats d’ahir i
de hui”
19.00 h Xocolatada gegant
20.00 h Entrega de diplomes
21.00 h Sopar de la Crema. Qui ho desitge
pot començar a plorar.
24.00 h Crema dels cadafals. Plorarem i
rodarem el cadafal.
El programa dactes
ALBUM
FALLER
2018
21 d’octubre de 2017:
Proclamació Aitana i Javier.
Nadal a la falla
Arreplegada del ninot
infantil 2017
18 |
Halloween a la falla Setmana fallera
Joventut Patriarca Ofrena 2017
Primer aniversari UNESCO Setmana fallera
Disfresses 2017 Dinar faller
TR MITEX
C/ Angel Guimerá, 50-5ª
46008 VALENCIA
Tel.96 382 52 41
Laboral
Fiscal
Contable
Seguros
SESORIA
tlf. 679364835 - 639955103
info@gregaltraducciones.com
www.gregaltraducciones.com
Tú escribe,
nosotros haremos
que el mundo te entienda